no tinc altre pretensió que mostrar els llocs que visito i donar-los a conèixer
si a algú li fa falta més informació -apart de les coordinades- per arribar a algun lloc, amb molt de gust l'hi donaré

dimarts, 26 de juny del 2012

Rajadell

Vil·la Romana de St Amanç  41º44.084', 1º40.896'
aquest conjunt arqueòlogic està integrat per una vil·la romana, un assentament alt medieval i restes d'època ibèrica, l'importància d'aquesta vil·la rau en la presencia de una via romana que unia les zones de Manresa amb Prats de Rei ( antic lloc romà de Sigarra )  la qual devia seguir molt a prop la riera de Rajadell, l'actual carretera C25 parteix en dos les restes de la vil·la, es considera datada entre els s I i V dC
----------------------------------------------------------------------------------------------
vull donar les gracies a un membre dels ADF que va indicar-me la manera d'arribar-hi, ja que amb les obres de desdoblament de la C25 ja m'havia "passat de llarc"

Pou  41º43.792', 1º42.491'
va cridar-me l'atenció, ès al costat de la riera de Rajadell

diumenge, 24 de juny del 2012

Els Prats de Rei

Torre i Castell La Manresana  41º41.800', 1º33.131'
castell termenat construït al voltant d'una important torre de guaita, la Torre Manresana és esmentada en un document de venda de terres, al 1034 ja està organitzat com a castell termenat, la torre és un exponent de les torres rodones medievals, acostumen a dividir-se en tres plantes amb coberta de fusta o volta de pedra, a la Manresana els dos primers pisos es cobrien en trespols de fusta i la superior amb volta de pedra, té 21 m d'alçada des de on es controla una gran extensió de terreny, s'accedeix a la terrassa a través d'una escala exterior i continua per l'interior per els altres pisos, fou restaurada per la Generalitat de Catalunya el 1982

Tomba antropomorfa  41º41.787', 1º33.065'
tomba retallada sobre un aflorament de roca des de on es domina el territori circumdant, és una estructura funerària de plata rectangular, les seves dimensions semblen correspondre a un individu de poca alçada, té poca profunditat possiblement al desgast de la roca per la erosió, possiblement pertany als s IX-X, al voltant hi han diverses estructures retallades a la roca, possiblement relacionades amb una ocupació d'aquest territori

Necropólis 41º42.310', 1º32.554'
entre els anys 1972-1975, per el Grup de Recerques Arqueològiques Sigarra foren fets diversos sondejos arqueològics per comprovar la presència de vestigis inicials de la població, en la placeta situada davant de l'església varen ser localitzats diversos nivells, sota el paviment aparegueren restes de murs i en nivells inferiors es localitzaren dos sarcòfags de pedra i varies tombes de lloses, la diversa tipologia és de data incerta que es podria situar entre l'antiguitat tardana i l'alta edat mitjana, les tombes foren reconstruïdes darrera l'absis de la església conservant la seva disposició i orientació

Fornot de Seguers 41º43.585', 1º35.311'
roca amb una cova artificial que es creia que havien tingut la funció d'eremitoris tot i que els estudis actuals creuen que eren coves sepulcrals prehistòriques i que desprès s'usaren com a refugis dels camperols de la zona 
--------------------------------------------------------------------------------------
Encara que a la Torre-Castell i la Tomba Antropomorfa i poso les coordinades en realitat son a tocar l'una de l'altra, en el punt 41º41.817', 1º33.093 hi ha l'aparcament

dijous, 21 de juny del 2012

Rubió

Dolmen de les Maioles  41º40.005', 1º35.662'
la cambra funerària de planta trapezoïdal amb terra de lloses planes està separada del corredor, excavat el 1996 es va trobar intacte, en la excavació es va poder constatar les restes de varis individus de diferents edats amb objectes d'us personal, datat el 1200 aC

Dolmen dels Tres Reis  41º41.084', 1º34.790'
fou excavat el 1964, peró ja havia estat saquejat molt anteriorment, datat als voltants del 1200 aC, format per la llosa de capçalera, dues al costat dret i una al costat esquerra, la llosa de coberta es desapareguda

dimecres, 13 de juny del 2012

Cardedeu-Llinars

St. Esteve del Coll  41º37.026', 2º22.534'
de la parròquia del Coll ja n'hi ha esment el 1023, la església de St. Esteve data del s XVI, fou ampliada posteriorment i restaurada el 1885, té planta de creu llatina i la torre-campanar rematada amb merlets, a l'interior s'hi conserva una imatge del Roser del s XVII

Cromlec de Pins Rosers  41º37.246', 2º21.768'
excavat i publicat l'any 1879 per Joaquim Mercader, en unes memòries de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, també va ser estudiat i dibuixat pel Dr.Tarrús i el GESEART l'any 1991, format per un cercle irregular d'uns 30 m de perímetre amb 10 monòlits de granit, també se'l coneix com a Pedres del Diable, a les rodalies no hi ha cap aflorament granític, la qual cosa fa pensar que les lloses hagueren de portar-les de la muntanya, travessant el riu Mogent, està datat entre el 3200-1800 aC, donat que està situat dintre la propietat d'Aigües Ter-Llobregat, cal demanar permís amb antelació per poder visitar-lo

diumenge, 10 de juny del 2012

Sant Celoni

La Roca del Drac 41º41.984', 2º31.020'
la roca o cova del Drac és un aflorament de quars que ha quedat aïllat a causa de l'erosió fluvial, sobre seu hi ha crescut un lledoner, té un esvoranc al centre que, segons la tradició, era el cau del drac, el seu color blanc i el fet de destacar enmig d'una plana de conreus al costat del camí ral, devia despertar la fantasia de la gent que la va imaginar com el cau de la fera, existeix la llegenda de l'espasa d'en Soler de Vilardell

Font de St Jordi  41º41.912', 2º31.108'
llàstima que estigui seca dons, ni tan sols la pica que hi ha al terra conté gents d'aigua, el lloc és molt ombribol

Font Sta Magdalena  41º41.662', 2º31.123'
com l'anterior no raja però al terra si que hi ha una mica d'humitat, sembla que no fa gaire encara rajava

Roure del Molí d'en Coll  41º41.867', 2º30.959'
és un dels roures més grans del municipi de St Celoni, alçada 20 m, perímetre del tronc 3,7 m, diàmetre de capçada 23 m

Molí d'en Coll 41º41.867', 2º30.959'
el 1553 Joan Coll, veí de Vilardell amb autorització del batlle general de Catalunya, va fer aquest molí fariner amb dues moles, el qual va ser una de les bases de l'economia del terme de Vilardell, l'aigua per fer-lo funcionar venia d'una resclosa al peu del pont de Bocs i seguia el marge dret de la Tordera, però va desapareixer amb la construcció de l'autopista, va funcionar després de la guerra civil i es va donar de baixa el 1954, bona part de l'estructura es conserva i ha estat restaurada per la propietat, desconec si es pot visitar

St Llorenç de Vilardell  41º41.660', 2º31.205'
algun historiador ha considerat que era d'origen preromànic, el cert és que no hi ha documentació fins el 1270, es devia construir seguin les formes del romànic popular, ha estat objecte de diverses reformes, a les visites pastorals de 1379 i 1425 s'ordenava reparar la teulada, també s'hi van fer obres el 1508 i el 1511, la rectoria actual es va construir el s XVII igual que el pòrtic de l'església

dilluns, 4 de juny del 2012

St. Pere de Torelló

Pont de la Riera  42º04.601', 2º18.290'
a un km. de St Pere en direcció a St. Andreu de la Vola hi ha una àrea d'esbarjo a la dreta de la carretera,  molt a prop es troba aquest pont medieval sobre el riu Ges. El lloc es mereix una passejada dons al costat de la riera hi han senders per passejar i alguna font

diumenge, 3 de juny del 2012

Camprodon

Font del Botàs 42º18.837', 2º22.857'
es troba a la sortida de Camprodon a la carretera de Fontrubí

Font de St Patllari  42º18.684', 2º23.050'
es dintre un camp de golf peró sense cap problema per arribar-hi, al darrera té una capelleta, el raig d'aigua que treu ès molt generós

dissabte, 2 de juny del 2012

Molló

Pont i Molí del Fumat 42º20.915', 2º24.674'
situats al barri del Riberal, lloc on s'havien concentrat el major nº de molins del municipi, les turbines dels quals ja varen donar electricitat al poble de Molló l'any 1900, un dels primers a disposar d'aquesta energia a Catalunya, fins a aquest veïnat s'hi arriba fàcilment per una pista  ( que encara que no està en perfecta estat si que permet passar-hi un vehicle )  que surt a la dreta de la carretera poc abans d'arribar a Molló