no tinc altre pretensió que mostrar els llocs que visito i donar-los a conèixer
si a algú li fa falta més informació -apart de les coordinades- per arribar a algun lloc, amb molt de gust l'hi donaré

dissabte, 14 de desembre del 2013

Molins de Rei

Castellciuró  41º24.733', 2º01.854'
les primeres restes d’aquest castell, probablement d’origen visigòtic, daten del s VIII i van ser derruïdes  cap a l’any 985 per les ordes sarraïnes d’Almansur,  el gruix de la construcció que es conserva, inclosa la cisterna excavada a la roca, i els murs d’aparell en espiga  “opus espicatum” són del s XII i pertanyia als cavallers del poderós Orde del Temple, ( informació extreta del panell informatiu ), s’hi arriba fàcilment amb vehicle, les vistes son excel·lents 

St. Just Desvern

Molí Fariner  41º23.516', 2º04.598'
datat al s XIV, durant el s XVII, a la bassa, hi foren enterrades diverses persones mortes a causa del còlera, posteriorment enterrades al cementiri parroquial, a principis dels anys 70, el molí es en part colgat per la construcció d’un col·lector,  el 1985 i donat que molts coneixedors de la  zona donaven per descomptat que les restes estaven soterrades si va fer una actuació i dites restes sortiren a la llum, els anys 2001 i 2002 l’ajuntament el va museïtzar i actualment s’hi fan visites guiades prèvia demanda  

dissabte, 7 de desembre del 2013

Tarragona

Aqüeducte Pont del Diable  41º08.760',1º14.601'
també es conegut amb el nom de Les Ferreres, construït  el s I dC va estar en funcionament fins a l’edat mitjana, té uns 217 m de llarg i una altura màxima de 27 m, amb dos pisos d’arcs, el superior en té 25 i l’inferior 11, depenent del terreny tenen una alçada de 5,7 m i una amplada de 6,3 m  el gruix es de 1,8 m, es va construir per portar l’aigua del riu Francolí a la ciutat de Tarragona, encara que hi ha estudiosos que sostenen que l’aigua també podria provenir del riu Gaià, l’accés  es pot fer per la carretera N-240 amb vehicle fins l’aparcament i a peu des de l’àrea de descans de l’autopista on han arranjat un camí

Roda de Berà

Arc de Berà  41º10.392', 1º28.167'
de  la època del emperador August al s I dC , fa 12,3 m d’alçada, 12 m  de  llarg  i 2,3 d’amplada, el portal fa 4,8 m d’amplada i 10 m  d’alçada, es situat al lloc on passava la Via Augusta, avui i passa la N-340, hi trobat informació en el MNAT que hi ha dades fiables que l’any 1525 s’hi va fer una restauració, també hi he vist un dibuix del 1563 en que una part superior es mig trencada, a més entre els anys 1984 i 1992 s’hi varen fer mes actuacions

divendres, 6 de desembre del 2013

Vila-Seca

Torres del Mas Ramon  41º05.553',1º05.731'
masia enrunada dels s. XIV-XVI,  de la qual queden molt poques restes, apart les dues torres una quadrada de 5,8 m de costat i l’altre rodona de uns 7 m de diàmetre i una altura de uns 11 m,  no ho havia observat mai enlloc que hi haguessin dues torres amb diferent forma  

Cambrils

Torre Mas del Bisbe  41º05.154', 1º05.081'
torre de defensa i vigilància, del s XVI, de forma quadrada de 5,7 m de costat i 18 d’altura, amb connexió visual amb altres torres de la zona per poder controlar el Camí Reial, que possiblement coincidia amb la Via Augusta

Vil·la Romana de la Llosa  41º03.950',1º03.005'
datada entre els s I aC i VI dC,  l’any 1992 si va trobar un conjunt de bronzes que fa suposar la presencia a la vila d’una família de rang social elevat, que residia al costat del mar i que es podia permetre el luxe d’adquirir aquell conjunt de procedència itàlica del s II dC, per visitar-la s’han de mirar  els horaris

diumenge, 1 de desembre del 2013

Polinyà del Vallès

Forn Romà de l'Oller  41º32.915', 2º10.407'
construït  a finals del s I dC, la cambra de foc té 6 m de llarg,  3,2 m d’amplada i la seva alçada  de 1,6 m i es retallada al mateix substrat natural, té set rengleres de forats per on circulava l’aire calent per a la cocció, cada renglera era formada amb dues filades de deu forats cadascuna, encara que la masia que li dona nom és a Sta. Perpetua de Mogoda el forn es troba, segons el mapa, en terrenys  de Polinyà

dissabte, 30 de novembre del 2013

Barberà del Vallès

Torre Altimira  41º31.478', 2º08.330'
construïda entre els s XI-XII, va ser descoberta al derruir el mas del qual pren el nom, de planta quadrangular te dos nivells, l’inferior coberta amb volta de canó, la superior té dues obertures una de les quals és d’arc de mig punt, l’entorn està envoltat amb filat, encara que hi he accedit, per poder veure-la,  des de el cementiri  

diumenge, 17 de novembre del 2013

St. Cugat del Vallès

Aqüeducte Can Vernet  41º28.703', 2º04.619'
gòtic del s XIV, construït amb pedra de Campanyà, per portar l’aigua de la mina dels Monjos –  a la finca de Can Vullparelles -  fins al Monestir i a la part baixa de la vila,  l’aqüeducte, sobre el torrent de Can Cornellera, està format per tres arcs de mig punt, va ser declarat BCIN l’any 1979
 

dissabte, 16 de novembre del 2013

Ripoll

Ermita St. Quintí  42º10.679', 2º11.611'
edifici de planta rectangular, del qual es conserven  tres de les quatre parets,  de uns tres metres d’alçada, no es conserva la teulada però era a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Sembla ser que l’any 1854 amb motiu de les obres al Santuari del Remei de Dalt, la imatge de la Verge que hi havia fou traslladada a aquesta ermita i durant els 14 anys  que duraren les obres, els devots hi anaren a resar i a fer els aplecs per la qual cosa la conegueren com el Remei de Baix,  però els administradors de l’ermita a la hora de tornar la imatge s’hi negaren i és va haver de esculpir una altra imatge,  la que quedà a la ermita desaparegué durant la guerra civil
 

dissabte, 9 de novembre del 2013

St. Vicenç de Torelló

Pedronet La Miraculosa  42º03.671', 2º17.029'
 el seu origen ve d’una prometença del santvicentí Ramon Tor, estant a la guerra civil  va prometre que si acabava viu la guerra i podia tornar a casa faria construir un pedronet a la Miraculosa, en tornar a casa al va fer  aixecar
 

Vic

Restes Casal dels Montcada  41º55.755', 2º15.422'
documentat al 1088, abandonat i pràcticament enrunat el 1860, el 1862 es posà a la venda, la part de ponent va ser utilitzada al s XVII per construir la església de la Pietat, durant segles va protegir i amagar el temple romà 
 
Temple Romà  41º55.755', 2º15.422'
construït  a principis del segle II dC, durant segles va  ser un edifici desconegut perquè estava envoltat i formava part del casal dels Montcada,  les seves parets formaven part del pati interior del castell i no va ser fins a 1882 en enderrocar l'antic edifici que es va descobrir la seva existencia
 
Pont de Queralt  41º55.639', 2º15.389'
aquest pont sortia de un dels antics portals de la muralla, romànic, del s XI coincidia amb l’antic camí a Barcelona que era sobreposada a l’antiga via romana, al llarg dels segles s’hi ha fet diverses modificacions,  el 1472, el 1769, el 1863’ la que més l’afectà fou la que tingué lloc durant la guerra civil quan es va treure un bon tros del cantó de la muralla
 
Pont del Remei  41º55.463', 2º14.981'
per iniciativa del rei en Jaume, l’any 1274 s’establiria una nova entrada a la ciutat de Vic, entraria a la ciutat pel raval de ponent, però el nou pont gòtic per a salvar la riera del Mèder en aquest punt, no s’iniciaria fins l’any 1325 gràcies a un donatiu personal de Bernat de Brull  que deixà un llegat de  60 lliures per a l’inici immediat de la seva construcció, a principis del s XX es tragueren dues arcades per fer la nova carretera de Sentfores i quedà inservible al transit rodat degut als graons que calgué fer-li al costat del migdia
 

diumenge, 3 de novembre del 2013

Les Masies de Roda

El Còdol Dret  41º58.937', 2º19.614'
antiga colònia tèxtil avui en ruïnes inicià el seu funcionament el 1862, el 1964 quedà colgada sota les aigües del Pantà de Sau, el que resta fora de l’aigua son les dues columnes que hi havia a la entrada, apart de les vivendes dels treballadors disposava de tots els serveis per el dia a dia, per arribar-hi hi ha una carretera estreta però asfaltada,  a pocs metres de les columnes hi ha la Font de St. Salvador
 
Pou de Glaç de Salou  41º57.963', 2º19.265'
es de construcció subterrània, fa 8,2 m de fondària i 6 m de diàmetre, te el fons de pedra amb un reguerol que servia per el desguàs al torrent, es pot visitar interiorment posant-se en contacte amb l’Ajuntament de Les Masies de Roda  
 

Sta. Maria de Corcó

Pont de les Palanques  42º01.437', 2º20.848'
aquest pont, al costat del antic hostal del mateix nom, creua el torrent de Paganes i per aquí passava l’antic camí ral Vic Olot
 

Maçanet de Cabrenys

Pont del Purgatori  42º22.539',2º47.172'
l’any 1832, es produí un fet de gran rellevància per Maçanet, quan una companyia es va interessar per la bona qualitat del marbre de Les Salines,  l’Ajuntament, els va concedir l’explotació  amb l’obligació de construir una carretera des de Maçanet cap a Darnius, passant pel Molí d’en Serra, i així fer arribar el mineral fins a Figueres, però en aquesta carretera hi havia un pas molt difícil, era el Clot de l’Infern, aquí feia falta un pont, que es va acabar a finals del s XIX, les mides del pont eren: les baranes 8,40 m de llarg, 80 cm d’alt i 50 cm de gruix,l’arc 6 m i 75 cm de llum, la volta i cantons eren de rajol dit maons de carretera, el 1901, es va acabar la nova carretera que passava per El Grau, però, els que anaven a peu a Figueres que eren la majoria, van continuar passant per aquesta carretera, perquè deien drecera.
 
Menhir Pedra Dreta  42º22.934', 2º44.460'
aquest menhir té una llegenda coneguda com la pedra del diable, - una noia va fer un pacte amb el diable perquè construís un pont, però el pont no es construí perquè li faltava aquesta pedra
 

divendres, 1 de novembre del 2013

Campmany

Pedra Oscil·lant  42º22.822', 2º55.453'
roca solament sostinguda per la gravetat, per evitar el seu moviment sobre la roca de suport, s’hi han  col·locat unes petites pedres entre les dues roques, al entorn d’aquesta curiosa estructura hi ha altres roques escampades
 
Dolmen Quer Afumat  42º23.454', 2º55.234'
descobert el 1884, actualment sense excavar,  encara que el 1923 s’hi varen trobar fragments de ceràmica, material de granit, orientat SE, de 1,46 m de llarg, 1,55 m d’ample  i 1 m d’alçada, donat la gran quantitat de roques que hi ha al seu voltant pràcticament no es veu fins que s’hi es al davant
 
Pedra Sacrificis  42º22.458', 2º54.300'
segons la llegenda s’hi realitzaven sacrificis animals amb motius religiosos, estudiat per primera vegada el 1914, i a partir de llavors si varen fer els primers treballs, encara que mai s’ha excavat científicament, conté 21 signes i 15 casoletes, es un bloc de granit situat de manera inestable damunt d’un altre bloc mes gran
 

Darnius

Dolmen de Puig Caneres  42º22.932', 2º48.271'
datat al IV mil·lenni aC, construït amb pedra granítica local,possiblement el corredor del qual no queden restes era construït amb pedra seca, orientat al SE
 

diumenge, 6 d’octubre del 2013

Serra de Rodes

Dolmen Vinyes Mortes I  42º19.782',3º08.031'
datat a la 2ª meitat del III mil·lenni aC,  restaurat el 1997,  orientat al S

Dolmen Vinyes Mortes II  42º19.742',3º08.035'
datat a la 2ª meitat IV mil·lenni aC , no restaurat, orientat al S

Dolmen Puig Margall  42º19.770', 3º08.220'
datat al IV mil·lenni aC, restaurat, orientat al S

Sepulcre Bosc de la Margalla  42º19.499', 3º08.517'
datat 2ª  meitat del IV mil·lenni IV, molt malmès

Paradolmen de la Pallera  42º19.812', 3º09.418'
aprofita les mateixes pedres naturals per  aguantar les 5 llosses superiors,  2,2 m llarg, 2,3 m ampla i 0,6 m altura, orientat al S

dissabte, 28 de setembre del 2013

Caldes de Malavella

Castell i Termes Romanes  41º50.284', 2º48.489'
  castell documentat al s XII, va estar vinculat al castell de Llagostera, es conserva un tros de muralla i tres torres circulars. Al seu costat hi han les termes romanes, a on s’han trobat restes que poden ser del s II-I aC encara que per el que sembla ser el seu funcionament no es creu que siguin anteriors al s I dC
 
Castell de Malavella  41º48.999', 2º48.010'
el castell es va construir en una zona elevada com a control del territori,  les seves restes, que daten del segle XII, són de color negre, color que prové de les pedres de basalt que formen el mateix turó, restes d'una antiga xemeneia volcànica,  en aquest castell, segons compta la llegenda, es creu que hi vivia una "dolenta-vella" (mala vella) que va acabar donant el seu nom al municipi, en un dels murs hi ha un petit oratori de la Mare de Déu de Lourdes
 

diumenge, 15 de setembre del 2013

Gelida

Castell  41º26.139', 1º52.248'
documentat  a partir del s X del qual daten la torre inferior de planta poligonal esmentada per primer cop el 998, a l’any 1108 i fou aturada una incursió almoràvit que va arrasar tot el Penedès i destruí el castell d’Olèrdola, la seva màxima  esplendor fou el s XIV, a partir del s XVI s’inicià la seva decadència i fou abandonat el s XVIII, no vaig poder accedir al seu interior, donat que força mes tard de l’hora de visita que havia vist a la web, no s’havia presentat ningú
 
Font del Claro  41º26.641' 1º51.080'
’aigua és molt apreciada degut a la poca duresa que té, un gran plataner, de 4 metres de circumferència, 1,30 metres de diàmetre, a la base, i més de 30 metres d'alçada, plantat pel vell de Cal Banyes i l'Antoni Llopart (el Magdaló) l'any 1931, és el distintiu més visible, a l’esplanada hi ha tres taules fetes d’obra, raja per dos brocs i te una tapa superior
 
Font Freda  41º25.661' 1º52.265'
la caseta que recull l'aigua té una inscripció de l'any 1938, al davant, a l'altra banda de torrent, un gran roure li dóna ombra, des del damunt de la font i, repenjant-se al roure, un om negre, mort, sosté un "sostre" d'heures, un pontet de fusta, fet per l'Ajuntament l'any 1994, permet creuar el torrent amb comoditat i anar a la petita esplanada que hi ha al davant, més amunt, seguint el curs del torrent pel costat de la font, a uns 30 metres, s'arriba a una esplanada molt utilitzada per a acampades i també pels caçadors furtius d'ocells vius.