no tinc altre pretensió que mostrar els llocs que visito i donar-los a conèixer
si a algú li fa falta més informació -apart de les coordinades- per arribar a algun lloc, amb molt de gust l'hi donaré

diumenge, 28 de desembre del 2014

La Garriga

Forn ca l'Oliveró  41º41.897', 2º17.401'
La data estimada de la seva construcció és el s XVIII, fou restaurat a principis del 2013. Sembla que era per a l'abastiment del material necessari per a la construcció de la masia. De planta quadrada deu fer uns 3*3,5 m, el sostre és ensorrat. Les seves bocanes són protegides per un arc que deu fer uns 2,5*1,5 m. Les mides les he preses a ull.

Llinars del Vallès

Castellvell  41º37.603', 2º25.449'
Sembla que fou construït els s IX o X sobre unes possibles restes ibèriques i romanes a 400 m d'altitud, també anomenat Castell del Far des de el 1023. Fou propietat de Gombau de Besora des del 1041. La família Corbera construí el 1336 una capella dedicada a Santa Maria. El maig del 1448 a conseqüència d'un terratrèmol va quedar destruït i dita família es traslladà a viure al poble

dimecres, 24 de desembre del 2014

Canyamars

El Molinot  41º36.072', 2º26.908'
Restes d'un antic molí fariner, d'un tipus molt corrent al nostre país durant l'edat mitjana. La primera notícia que en tenim és de l'any 1570. En la documentació del s XVIII, el molí consta dins la propietat de can Galzeran. El topònim Molinot suggereix l'existència, d'un molí més antic possiblement del s XIV. El molí es degué abandonar a finals del s XIX o principis del XX.

Dosrius

Arcades  41º35.354', 2º24.318'
Es tracta d'una construcció al torrent dels Rials, feta entre 1868 i 1881 compost per una sèrie d'arcs rebaixats sobre els quals hi ha un canal per a la conducció d'aigües. Té com a funció protegir els camps de les rierades i deixar aflorar l'aigua si el barratge XULLAT és ple, el qual fa 4,2 m de fondària i es troba en la intersecció de les rieres que porten l'aigua de les valls de Canyamars i Dosrius 

Castell  41º36.020', 2º24.257'
Començà a construir-se a mitjans del s XI damunt d'un assentament ibèric i fins al s XV tingué dependència de l'església. Fins al 1277 en foren propietaris els senyors feudals dels Dosrius. A partir del 1437 en foren propietaris els Cartellà. El 1690 l'11è baró de Dosrius i Canyamars fou el primer marquès del Castell de Dosrius, títol concedit per Carles II. De l'edifici actual sols en queda una paret en la qual es poden veure les espitlleres a la part nord

dissabte, 13 de desembre del 2014

Sentmenat

Mausoleu Romà  41º36.756`,2º07.786'
Descobert el mes de novembre de 1999, les excavacions arqueològiques de Can Palau, mostren els fonaments d'una torre funerària romana del s IV, té una planta circular que fan d'aquest mausoleu segons la tipologia, l'únic a la península ibèrica i d'un gran valor històric, d'un tipus de construcció d'influència bizantina, molt comú en les torres funeràries de Grècia i Itàlia, en els informes dels arqueòlegs, aquests especulen que el mausoleu tenia originàriament uns cinc metres d'alçada i que devia pertànyer a patricis romans. 

dijous, 11 de desembre del 2014

Caldes de Montbui

Forn Romà  41º38.000', 2º10.413'
Descobert l'any 1992 quan la Direcció General d'Obres Públiques de la Generalitat va encarregar un estudi arqueològic de la zona previ a la construcció d'un pas a dos nivells que havia d'enllaçar aquesta zona amb el nucli urbà de Caldes de Montbui. El pas no es va arribar a construir, però les excavacions van desvetllar l'existència d'aquest forn romà, una estructura que la Generalitat va catalogar i sobre la qual va dictaminar que calia garantir la seva conservació. El forn romà s'inclou dins d'una zona d'explotació industrial i agrícola en època romana, avui dividida per la C59. Aquesta estructura és la més important, però n'hi ha d'altres localitzades a l'altre costat de la carretera. La seva funció era construir peces de ceràmica amb l'argila de la zona, considerada de gran qualitat.

diumenge, 26 d’octubre del 2014

Vilalba dels Arcs

Rentadors  41º07.464',0º24.868'
datats al s XVI, situats als afores del poble, tancats per un mur i una porta metàl·lica , en l’angle del mur hi ha una font –ara quasi seca- que els alimentava, és un arc de mig punt adovellat a on hi ha l’escut de la vila 

Jaciment Arqueològic  41º07.265',0º24.926'
descobert l’any 1999 amb motiu d’uns moviments de terres,  entre els anys 1999 i 2004 s’hi varen fer unes excavacions en una àrea de uns 250 m2,  s’hi va localitzar un sol edifici de planta rectangular construït a partir d’un sòcol de pedra d’un metre d’alçada i més d’un metre d’amplada, s’hi varen delimitar dos àmbits de uns 65 m2 separats pel mig per una paret, sembla que tenia més d’un pis, l’estat de les restes sembla indicar que fou destruït per un incendi molt violent, hi ha constància d’elements que permeten datar l’ocupació aproximadament entre el 600 i 575 aC

La Fatarella

Espai Devees  41º08.219', 0º29.563'
dintre la ruta dels espais de la Batalla de l’Ebre aquesta és una de les posicions considerades de reraguarda; fou construïda per tal de defensar la Fatarella, l’evolució de la batalla, orientada per les tropes franquistes cap el nus de les Camposines i cap a Pàndols i Cavalls, va allunyar la present posició de la primera línia del combat; durant la retirada de l’Exèrcit de la República, que aquesta posició i altres de properes serveix per frenar l’avenç franquista i fer possible la retirada  

diumenge, 28 de setembre del 2014

Sant Julià de Ramis

Castell de Montagut  42º01.875',2º48.933'
datat al s XIII, al segle XVIII ja estava derruït, actualment és mol difícil el seu accés dons la vegetació el cobreix totalment, per un costat i ha un espadat que fa impossible acostar-se a aquest edifici, he vist fotos de fa uns anys i encara tenia força tros visible   

Castellum Fractum  42º01.776',2º51.077'
fortificació del s IV dC, de control i defensa de la Via Augusta, mes tard fou ocupat per els visigots, a principis del s VIII fou ocupat per els àrabs, a finals de aquest segle tornà a canviar de mans  possiblement per els francs, aquestes restes foren descobertes l’any 1932 per Francesc Riuró, l’any 1966 l’ajuntament de Sant Julià i la Universitat de Girona inicien els treballs d’excavació i consolidació d’aquest lloc 

Sarrià de Ter

Vil·la Romana Pla de l'Horta  42º00.929', 2º48.859'
fa uns anys que es va a començar a excavar aquesta vil·la, que té uns 1000 metres quadrats de superfície, es troba en una posició privilegiada, al peu dels turons que tanquen el Pla de Girona, a uns 200 metres del curs fluvial del Ter, a prop del punt on possiblement la Via Augusta travessava el riu en direcció a Gerunda 
  

dimecres, 17 de setembre del 2014

Palol de Revardit

Pou de Glaç  42º04.055',2º48.738'
de planta circular totalment excavat al terra ja que així quedava mes aïllat, amb coberta semiesfèrica, medeix 8,35 m de diàmetre i 10,10 de fondària, es creu que el gel provenia del torrent de Marmanya i se sap que a principis del s XX encara fou utilitzat

Canet d'Adri

Dolmen de la Mota  42º03.446',2º46.149'
datat al final del neolític 2700-2200 aC, fou descobert l’any 1974, medeix 4 * 1,6 m, s’hi varen trobar restes d’aixovars i esquelets, desconec el destí de la llosa superior, els vestigis es conserven al Museu Arqueòlogic Comarcal a Banyoles

diumenge, 7 de setembre del 2014

Lluçà

Sta Mª de Lluçà  42º03.075',2º02.116'
sembla que la seva construcció data del s X a sobre les restes d’una ermita del s IX , al s XII es va convertir en canònica agustiniana que es mantenia amb les donacions dels Lluçà, va començar a decaure al s XIV i va extingir-se al XV amb els terratrèmols del 1428 i 1448

Area d'esbarjo Font de les Coves  42º01.248', 2º01.760'
bonic lloc per anar a reposar una estona

dimecres, 20 d’agost del 2014

Lluçà

Menhir 42º01.540', 2º01.353'
medeix d’altura 2,10 m,  a la base medeix 46*24 cm

Tina Rocadenbosc  42º04539',2º02.494'
aquestes tines es feien servir per posar les aglans en remull per donar de menjar sobre tot als porcs, s’usaren bàsicament el s XVIII i XIX, el regueró  que es veu era fet per recollir tota l’aigua de pluja que queia sobre la roca

dilluns, 11 d’agost del 2014

Prats de Lluçanès

Santuari de Lourdes  42º00.509', 2º02.299'
edificat  l’any 1881, pràcticament  visible de qualsevol punt del Lluçanès, fet construir per el reverent Sebastià Obradors, fou ampliat el 1958, hi ha uns entorns molt ben arranjats, des de el seu mirador a 740 m  es te  una vista magnifica de tota la plana

Ermita de la Bona Sort  42º00.398', 2º01.769'
la documentació que existeix fa suposar que el naixement de Prats de Lluçanès va ser al voltant d’aquesta capella, les primeres noticies daten de l’any  968 i consta com a parròquia l’any 1063, l’edifici actual és del s XVI, l’any 1996 és va restaurar tot el seu interior 

Les Tres Fonts  42º00.453', 2º01.642'
edificada l’any 1746, lloc tradicional de la cercavila dels Elois, els noms de cada una de les fonts son CEL, PURGATORI i INFERN, diu la llegenda que la gent que hi va ha buscar aigua, encara que hi hagi cua solament agafa la de la font del CEL

diumenge, 13 de juliol del 2014

Anglesola

Arcades  41º39.530', 1º04.898'
situades a la plaça Major,  del s XVIII, d'estil gòtic

Arbeca

Torre Porgador del Castell  41º32.575', 0º55.435'
Restes Castell  41º32.532', 0º55.372'
les primeres noticies son del 1158, entre 1273-1386 estigué en mans del Cardona, restaurat mitjans s XV, en la guerra contra Felipe V, tots els castells que s’havien aixecat contra ell foren volats, aquest o fou amb 6 mines, l’església que hi havia al seu interior fou completament destruïda, a finals del s XVIII la majoria de les restes del castell havia desaparegut, ha mitjans s XX s’aprofità molt material que quedava per construir les escoles que avui hi ha dalt d’aquest turó, tota aquesta informació a sortit de moltes parts una mica de aquí i una mica d’allà i dono com a fiable

Roques del Barret  41º32.771', 0º58.709'
entre Belianes i Arbeca al costat de la carretera es troba un conjunt de roques una mica especials per la seva forma, solament n’hi poso una, encara que val la pena a qui l’agradi veure aquestes coses fer un tomb per aquell entorn
  
Font de la Juliana  41º32.409', 0º53.912'
surgència natural excavada en el substrat argilós que brolla lateralment de forma  ininterrompuda en direcció al barranc de les Comes de Maldà, l’estructura construïda entre els s XV-XVI amb una perfecta volta de pedra, la construcció del canal d’Urgell produí el seu anegament, les obres de drenatge han permès recuperar aquest monument

Els Vilars  41º34.106', 0º57.250'
començada a construir al voltant del 775 aC i fou abandonada pels vols del 325 aC el que vol dir que fou habitada durant 400 anys, durant aquest temps i amb el contacte amb altres cultures mediterrànies esdevingueren ( segons els escriptors antics ) els ilergetes, tenia entre 175 i 200 habitants, no hi ha cap motiu que expliqui l’abandonament d’aquest recinte a mitjans del s IV aC ja que el recinte no fou destruït sinó simplement abandonat, disposaven de un fossar que el protegia i a mes tenien un pou que sempre tenia aigua, actualment tot l’entorn es curosament arranjat i els caps de setmana es pot visitar, fou declarat BCIN el 1998