no tinc altre pretensió que mostrar els llocs que visito i donar-los a conèixer
si a algú li fa falta més informació -apart de les coordinades- per arribar a algun lloc, amb molt de gust l'hi donaré

dilluns, 30 de juny del 2014

St. Guim de Freixenet

Torre-Castell de Vilalta  41º38.461'' 1º26.320'
és la única resta que queda, apart del que semblen inicis d’un mur al E de la torre, del castell es tenen dades documentals de l’any 1078, és declarat BCIN, no és accessible el seu interior, s’hi arriba fàcilment des de La Tallada per una pista de un parc de molins eòlics, que s’agafa a la confluència de les carreteres LV-1007/LV-1006/B100/z, desprès de uns dos Km ja es veu un panell groc a la dreta al mig de un camp, s’ha de caminar uns 150 m 

Estaràs

Castell Alta-riba  41º42.734', 1º21.940'
no he pogut accedir a les ruïnes dons està molt ballat amb filat i amb indicadors que es prohibit acostar-se a les obres, del s XI, es declarat BCIN, he intentat recollir informació de quan es podrà visitar però no ho he aconseguit 

dissabte, 28 de juny del 2014

Sant Martí Sesgueioles

St. Valentí de Vilallonga  41º42.136', 1º30.513
capella actual acabada a final del s XVII, i construïda al costat de la primitiva. Al 1974 el bisbe Marimon ordenar cessar de celebrar-hi l’ofici religiós    

aquí es veu el que degué ser el perímetre original de la primitiva capella romànica del s X-XI, en principi sembla que corresponia a un castell termenat i tot el conjunt passà a la família Vilallonga al s XIV

Font del Metro  41º42.131', 1º29.307'
 en aquesta plaça ran del torrent hi havia un pou i unes piques a on portaven als animals a veure, amb les obres de restauració de la plaça aquests  elements foren enderrocats i s’hi construí l’actual font, que no se li va posar nom i segons es diu una dona del poble digué que allò semblava una entrada del metro de Barcelona i així li va quedar el nom de font del Metro 

dilluns, 23 de juny del 2014

La Cellera de Ter

Sts. Just i Pastor  41º58.986', 2º37.238'
romànica probablement del s XII amb una construcció rural molt senzilla, els terratrèmols del s XV la van deixar molt deteriorada i van ser necessaris els reforços per mantenir l’estructura inicial, al s XIX s’hi va afegir la sagristia, entre migjorn i ponent un mur delimita el que fou el cementiri i l’atri del temple, el dilluns de Pasqua s’hi celebra l’aplec dels sants i el 6 de desembre el de la tardor 

Coves del Pasteral  41º58.926'  2º36.359'
descoberta als anys 20 del segle passat arran d’unes explotacions mineres de marbre, el 1942 fou excavada parcialment i el 1984 s’hi realitzà una intervenció d’urgència, els treballs varen posar de manifest que havia estat utilitzada al neolític antic com  a lloc d’habitatge i al neolític final-calcolític  com a necròpolis, s’hi trobaren com a mínim restes de 22 individus a banda de materials diversos, actualment degut a que fou malmesa per les esmentades mines, de la cova en queda solament una part, aquestes fotos solament son de la pedrera, l’entrada real de la cova queda uns 5-6 metres per sobre de l’entrada esquerra de la mina, més o menys a on hi ha la marca groga

Bonmatí

Alzina Monumental 41º58.203', 2º39.715'
declarada arbre monumental, fins fa poc hi havien fet un tractament perquè semblava que es moria, fins aquí les explicacions que ens va donar un veí que ens observava com la fotografiàvem i la mesuràvem, el perímetre a la meitat del cos és de 3,4 m i a 1,4 m del terra es converteix en aquestes 4 branques

diumenge, 22 de juny del 2014

Anglès

St. Pere Sestronques  41º56.397', 2º39.714'
datada al s X si be sembla que al s IX ja hi havia una altre ermita en aquest lloc que pertanyia a la sufragània de St Amanç,  l’any 1994 va ser molt reconstruïda dons la teulada pràcticament era ensorrada, la porta d’accés es troba al W protegida per un porxo a 2 vessants, al N hi ha aquest jardí, per cert molt ben cuidat, he vist en unes fotos de l’any 2009 que en lloc de aquest jardí hi havia uns arbres  

Brunyola

Torre Campanar  41º54.276', 2º41.085'

Torre Castell  41º54.296', 2º41.089'
a la paret d’aquest castell hi ha una placa que diu  “Sigui notificat a tots els homes futurs i presents que Jo, Ramon Berenguer, comte de Barcelona per la gràcia de Déu, per propi desig i de bon grat, segrego i dono a tu, Guerau Ponç, vescomte, per a propi alou teu.... el castell anomenat Brunyola...”, a finals del s XIII passà a la Pia Almoina de Girona, va ser greument afectat pel terratrèmol del 1427, però fou reconstruït ràpidament,  de les 4 torres originals en resten 3, la que falta era a on hi ha el cementiri
--------------------------------------------------------------------
encara que hi he posat les dues coordenades, la realitat és que allà a on es veu un, es veu l'altra

divendres, 13 de juny del 2014

Sta. Coloma de Cervelló

Torre Salbana  41º21.931', 2º01.748'
datada al s X i coneguda com torre Elies, el nom actual li prové dels senyors de Salbà que la posseïren entre els s XVI i XVII,  el gran casal fou reformat el s XIX,  els sostres tots estan en runes i les parets laterals quasi, és una llàstima que un edifici com aquest hagi arribat fins a aquest grau de decadència   

Martorell

Pont del Diable  41º28.474', 1º56.249'
construït durant  l’imperi d’August als anys 10-8 aC, per passar-hi la via Augusta sobre el Llobregat, l’arc de l’extrem E assenyala el límit entre els territoris de Tàrraco  i Bàrcino, destruït per una riuada i refet entre 1283 i 1289 amb 2 arcs, el més gran medeix 21 m d’alçada i 43 de llargada, el 1768 fou reformat, novament restaurat el 1928 i el 1933, l’arc central fou destruït al final de la guerra civil, la reconstrucció posterior el 1962 va reproduir força l’estructura anterior

St. Bartomeu  41º28.498',1º56.226'
s’ha trobat documentació de principis del s XIII,  a mitjans del s XIX va ser destruïda, avui solament en resten els basaments d’un temple amb una única nau rectangular que es posaren al descobert amb unes excavacions del 1991

Sta  Margarida  41º28.047',1º55.020'
la primera documentació que es té d’ aquesta església és del 1143, en aquest mateix lloc  s’hi havien trobat restes romanes dels voltants IV dC, també restes d’una basílica paleocristiana del s VII,  el recinte és ballat  però com que sembla que s’hi duen treballs de excavació i adequació la porta era oberta

dissabte, 7 de juny del 2014

Súria

Ulls de Mussol  41º50.138', 1º45.992'
nom amb el qual es conegut aquest forn de ceràmica, es desconeix la època que fou construït ja que aquesta tipologia fou usada des del període ibèric fins l’època moderna, per els materials que s’hi trobaren podria tractar-se del període baixmedieval 

St. Pere del Puig  41º50.154', 1º46.273'
la primera documentació de que hi ha constància és del 1033, tot i que les excavacions dutes a terme els últims anys mostren restes preromàniques, possiblement el seu origen està lligat a l’extracció del guix, és l’única església coneguda a Catalunya amb paraments lligats amb guix, al segle XVII ja solament apareix com a capella, el dia de la visita hi havien uns operaris que hi estaven treballant i comentaren que properament s’hi faran mes excavacions, aquesta última foto mostra una de les tombes que s’hi varen trobar 

Forn  41º50.077',1º46.291'
datat aproximadament  entre els s XV i XVI, és parcialment excavat al marge de la muntanya i cobert interiorment amb carreus de pedra sorrenca

Forn  41º50.110', 1º46.317'
podria haver estat en ús principalment al s XIX, excavat en part al vessant de la muntanya, exteriorment es de forma quadrada, però a l’interior té els angles arrodonits, és fet amb blocs de pedra sorrenca 

Forn i Molí  41º50.133', 1º46.351'
aquest forn doble és una construcció de final del s XIX, i principis del XX, ja responia a un procés de fabricació del guix totalment industrial, va ser tancat l’any 1945.  A l’altra banda del camí és conserven les restes del antic molí, el guix desprès de molt  i abans de ser ensacat passava per un garbell per treure’n les impureses, acabà funcionant amb un motor dièsel  

Pont Alt  41º50.534', 1º46.309'
situat sobre el torrent Fondo, segons informació que he aconseguit de l’ajuntament aquest pont va ser volat al acabar la guerra civil i reconstruït poc desprès, però als anys 90 un accident molt greu d’un autobús va comportar la construcció del nou pont que és al costat i es va volar l’anterior perquè no hi tornés a passar-hi ningú    

dimarts, 3 de juny del 2014

Puig-reig

Torre Castell de Merola  41º55.873', 1º52.272'
declarat  Be Cultural d’Interès Nacional, aquest tros que resta es del s XII-XIII si be en el  s X ja hi havia el primitiu castell, comparant les dues fotos sembla impossible que encara s’aguanti  

Sta. Mª de Merola  41º55.892', 1º52.254'
construcció barroca del s XVII catalogada de Be Cultural d’Interès Local

Base de Prensa  41º55.868', 1º52.331'
base de premsa  de vi,  aquestes bases son molt esteses tant al Bages com al Berguedà
----------------------------------------------------------------------------------------
la contrada  es plena de runam suposo que a part de les restes del castell hi havia alguna masia

Balsareny

Cista Pla del Coll  41º52.398', 1º51.603'
fou descoberta durant uns treballs efectuats a la carretera BP- 4313, restaurada a mitjans de l’any 2013

diumenge, 1 de juny del 2014

Gaià

Comunidor  41º55.000', 1º55.540'
del  s XVI  fa 3*3 m i s’hi accedeix per una escala de 6 esglaons, el 9 de febrer de 1997 s’inaugurà le seva restauració, a l’interior, al centre hi ha un pilar i als costats dues piques, es orientada als 4 punts cardinals 

Sant Mateu de Bages

St. Miquel de les Planes  41º48.065', 1º44.668'
del s XIII, encara que el primer document  és datat el 1361, te uns tirans que aguanten que no s’esberli ja que te una esquerda de dalt a baix, l’any 1663 el bisbe de Vic va autoritzar le seva benedicció després que fou reconstruïda, ja que estava mig ensorrada    

Dolmen de Castelltallat  41º48.733', 1º40.722'
fou excavat el 1920 per el Centre Excursionista Montserrat  dirigit per mossèn Valentí Santamaria, s’hi trobaren restes de 7 persones, trossos de ceràmica i 22 joies de pedra i metall, la llosa nord es trencada i la coberta posada de biaix per evitar que caigui, altura 1 m  superfície 2,3*1,1 m